Mirall trencat

"Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat... Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això."
Mirall trencat és la més profusa de les novel·les de Mercè Rodoreda, un retrat de família al llarg de tres generacions, i un imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday.
"Figurava que els camins de la vida i de la guerra li havien pres la capacitat d'estimar. I que de l'acceptació del que resta després de l'amor derrotat va fer contes, novel·les i proses on la nostàlgia de l'amor perdura sense ni un bri de sentimentalisme." Mercè Ibarz a Mercè Rodoreda (1991)
Amb el pròleg de l'autora i un postfaci de Marta Nadal.

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-1983) era filla única d'una família bohèmia que no la va enviar a escola perquè a casa "s'aprèn més". Casada i amb un fill, va publicar les primeres novel·les en els anys trenta i aviat es va incorporar a la generació d'escriptors formada sota els auspicis de la nova República.
La seva col·laboració amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat l'obliga a exiliar-se el 1939 a París, on coneix el seu company de vida i mentor, Armand Obiols. S'hi queda a viure i és a l'exili -primer a París i més endavant a Ginebra- que es construeix com a artista, amb poemes i contes en una primera etapa, i a partir dels anys seixanta amb un conjunt de novel·les que la convertiran en l'autora més llegida i traduïda de la literatura catalana. Fins al 1979, Rodoreda no torna definitivament a Catalunya, on mor quatre anys més tard.