El carrer de les Camèlies

El carrer de les Came`lies ha sigut enormement llegit, pero` se n'ha parlat poc. -De que` parla? D'una noia que abandona l'agulla per fer senyors i que no abandonara` mai la prostitucio-, ni tan sols quan te- diners i una torre plena d'esta`tues. Ceci-lia Ce camina i camina per Barcelona. -Que` busca? La identitat perduda perque` tothom li n'atribueix una. La llibertat de caminar fora del compa`s que marca la norma social. Per alla` on passa, les seves cames pertorben els homes i projecten fantasies sexuals. Aquesta e-s l'arma de doble tall de Ceci-lia Ce. Com diu Stefanie Kremser al postfaci: "els homes i les dones, com que no tenim remei, ens fem servir els uns als altres. Que l'u-s i l'abu-s -si cal- siguin mutus."
La Rambla on tot comenc-a, l'Eixample on e-s engabiada en un pis, les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda... Un viatge al fons de la nit, una exploracio- de la intempe`rie."La Ceci-lia e-s una supervivent. Segueix caminant, mai no s'atura ni perd la serenitat. S'aixeca, torna a caure, continua. Al final e-s una veritable heroi-na que ha apre`s a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d'aquesta nova forc-a. Una cac-adora que esdeve- presa. Massa forta per morir com a vi-ctima, fins i tot com a vi-ctima de violacions mu-ltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi", escriu Stefanie Kremser.

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-1983) era filla única d'una família bohèmia que no la va enviar a escola perquè a casa "s'aprèn més". Casada i amb un fill, va publicar les primeres novel·les en els anys trenta i aviat es va incorporar a la generació d'escriptors formada sota els auspicis de la nova República.
La seva col·laboració amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat l'obliga a exiliar-se el 1939 a París, on coneix el seu company de vida i mentor, Armand Obiols. S'hi queda a viure i és a l'exili -primer a París i més endavant a Ginebra- que es construeix com a artista, amb poemes i contes en una primera etapa, i a partir dels anys seixanta amb un conjunt de novel·les que la convertiran en l'autora més llegida i traduïda de la literatura catalana. Fins al 1979, Rodoreda no torna definitivament a Catalunya, on mor quatre anys més tard.