El Príncep de Miguasha

Ell i Ella estan sols en escena, en penombra. No saben ben bé què ha passat fora, però tot apunta a una catàstrofe de caire apocalíptic. Els rescataran? On són els mitjans que les autoritats ja haurien d'haver desplegat? L'angoixa d'aquests moments d'aïllament es tradueix en una tensa serenitat que els fa mirar enrere i fixar-se en els senyals que havien advertit durant tant de temps. Rememoren tot el que s'ha anat perdent amb el pas dels anys, des de la salut democràtica, la fauna i la flora fins a les coses més simples del dia a dia. Sense oblidar el sorprenent Príncep de Miguasha... Però, encara en aquestes condicions, la vida continua i hi afloren tensions i desencontres íntims.
En aquesta obra, Serge Lamothe, amb una extrema sobrietat de mitjans, ens convida a mirar-nos per dins i per fora, i a reflexionar sobre el risc que una història com aquesta ens puga atrapar algun dia. A tots, però també a cadascun de nosaltres amb les nostres vivències personals, com els passa a Ell i a Ella en escena.
Una obra colpidora en què, inesperadament, arribem a comprendre que, de tanta desemparança, poden nàixer noves energies.

Serge Lamothe (Quebec, 1963), dramaturg, novel·lista i poeta, és autor d'una vintena d'obres, entre les quals podem citar 'Tarquimpol' (2007), 'Mektoub' (2016), 'Oshima' (2019), 'Quand tu pars' (2024) i 'Après la fin' (2025). Ha creat nombroses adaptacions teatrals, com ara 'El procés', de Franz Kafka (Montreal, 2004); 'L'escopeta de caça', de Yasushi Inoué (Montreal, 2010; Tòquio, 2016) i 'El temple del pavelló d'or', de Yukio Mishima (Tòquio, 2011-2014). També ha signat les dramatúrgies de diverses òperes, entre les quals cal destacar 'Parsifal', 'L'holandés errant' i 'Lohengrin', tres obres de Richard Wagner representades al Metropolitan Opera de Nova York (2013-2023). Per l'obra 'El Príncep de Miguasha', va obtenir la borsa d'el Premi Yves-Thériault en 2003.